Pompeu Fabra al 1913 s’accepten les Normes Ortogràfiques que eliminaran definitivament amb l’anarquia lingüística.
A l’any 1933, el filòleg publicà el Diccionari General, posant a l’abast de tothom una riquesa de mots i frases amb sentit senzilles i clares.
La normativització lingüística, és quan la llengua compta amb una normativa fixada (gramàtica normativa i diccionari normatiu).
La normalització lingüística té com a objectiu frenar amb la substitució lingüística.
Les llengües minoritzades són les que es troben en situació de substitució. Les llengües minoritàries són parlades amb normalitat.
La llengua Catalana, és una llengua romànica que es parla a quatre estats: França, Andorra, Espanya i Itàlia. Els territoris on es parla català són: la Catalunya nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer.
La manca de normalització lingüística provoca interferència de la llengua dominant en les estructures de la llengua dominada. poden ser de tipus lèxic (bueno en comptes de bé),sintàctica (tenia en comptes d’havia), morfològica (companyero en comptes de company).
El model igualitari, és el que empren estats que no tenen només una llengua com a “pròpia”, sinó que diverses llengües són pròpies i oficials. Tenen models lingüístics igualitaris països com Bèlgica o Suïssa. Model desigualitari, sense reconeixement de la diversitat. Model intermedi models igualitaris en que no es reconeix la igualtat però si es reconeix l’existència de la diversitat.
El bilingüisme és quan una persona fa ús de dos llengües. Les raons poden ser de diversos tipus, així com familiar, instrumental, integrador i/o cultural.
A nivell social es pot parlar de dos tipus de bilingüisme, el unidireccional, els parlants d’una llengua coneixen la seva i la de l’altre, es a dir són bilingues. Els de la segona, només coneixen la seva, es a dir, són unilingües.
El bilingüisme bidireccional, és quan els membres d’ambdós grups socials coneixen les dues llengües.
A Eivissa no hi ha un bilingüisme equilibrat degut que la totalitat dels catalanoparlants domina l’Espanyol, en canvi, el castellanoparlants no dominen el Català. Podrien dir que a Eivissa existeix un bilingüisme unidireccional.
La disglòssia fa referència a la distribució de registres formals i informals que fan les persones.
El bilingüisme diglòssic és quan una llengua ocupi els àmbits formals, mentre que dues ocuparan els àmbits informals.
El model lingüístic ideal es el que garanteix la intercomunicació entre totes les persones, el manteniment de totes les llengües amb el màxim de democràcia lingüística.
El conflicte lingüístic sorgeix quan la comunitat minoritzada intenta aconseguir la normalització de la llengua pròpia. Aleshores, la comunitat lingüística dominant articula respostes per afeblir les mesures de la normalització. Pot ser de tipus polític degut a la imposició, i social degut a la resignació per deixar morir la seva llengua.
El procés de substitució lingüística consisteix en la pèrdua paulatina d’àmbits d’ús i de parlants per part d’una determinada comunitat lingüística.
Quan es perd una llengua, és perd un patrimoni de tota la Humanitat, ja que una llengua no és només un instrument de comunicació, sinó una manera d’entendre el món, interpretar la realitat i, a la vegada, de construir-la
